Pràcticum I. Conclusions finals

D'entrada, tenia molt clar que les meves pràctiques de psicopedagogia havien d'anar relacionades amb les TIC i les TAC. El més difícil, però, va ser trobar el lloc adequat per fer-les.

Des que, com a coordinadora del meu centre, vaig assistir a la presentació del document sobre les Competències bàsiques de l'àmbit digital, el meu interès sobre el tema va anar en augment. Bàsicament perquè un cop analitzat el document em creixia el dubte de si, com a col·lectiu de mestres, seríem capaços d'introduir totes aquelles propostes a l'aula. 

Paral·lelament, amb l'elaboració del Pla TAC (Pla de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement) del meu centre van seguir augmentant els meus dubtes, sobretot amb l'entremat que entre les competències d'àmbit digital (des d'una perspectiva de l'alumnat) i el Pla TAC (des de la perspectiva de centre, docent i entorn) s'anava teixint.

Tinc la sensació que estem una època de construcció de nous paradigmes educatius i que les TIC i les TAC, en el seu sentit més ampli, hi tenen (i hi tindran) una gran rellevància. I és d'aquests dubtes/interès que volia plantejar el meu pràcticum.

A la UVic he descobert l'àmbit docent universitari que desconeixia completament (tinc experiència amb primària i amb adults), a la vegada que he pogut conèixer de primera mà com és la formació de futurs educadors (en aquest cas, educadors socials).

Les pràctiques, doncs, han resultat ser una experiència que m'ha servit per aprofundir, encara més, en aquest àmbit. Des de la UVic he pogut observar i participar en la formació de futurs educadors socials en l'àmbit TAC, analitzant la competència digital professional. Descobrint, també, que, com deia abans, tinc la sensació de conèixer i aprendre mentre s'està construint el marc conceptual entorn la competència digital (tant professional com, concretament, la docent). 

I això genera molts interrogants: 

• com és i com hauria de ser la formació inicial del professorat? 
• com s'aconsegueix que els docents actius adoptin aquest canvi metodològic? 
• qui ha d'assumir aquesta responsabilitat? el departament, els centres, el propi docent,..
• com es concreta aquesta competència digital docent perquè no només acrediti l'ús d'instruments sinó la seva aplicació? 
• com s'avalua (i s'acredita) com de competent és un docent en les TAC? 
• aquesta competència digital docent ha d'incidir en tots els àmbits on existeixi una intervenció educativa (formals, no formals, informals, universitari, social, laboral,...)?

I és aquí on han sorgit les dificultats. Dificultats de caire més conceptuals. Les pràctiques, també, m'han suposat un desgast físic i mental (treballar i fer pràctiques simultàniament no és senzill), però això no minva les ganes de fer, ni de buscar, ni d'aprendre, ni de provar, ni de descobrir, ni d'avançar. 

Tinc ganes de començar el Pràcticum II (bé, potser seria més seguir que començar). Encara em falta acabar de concretar la proposta, però m'agradaria desenvolupar un material d'autoformació que servís als docents per desenvolupar la competència digital docent d'una forma autònoma i dinàmica. Amb la Marta hem parlat d'intentar aprofitar una formació en línia que es farà a la UVic per desenvolupar aquest material (i si fos possible, provar-lo).

Finalment, i com a reflexió personal, ha sigut molt gratificant treballar amb la Marta. Amb ella he après a ampliar la meva visió sobre les TIC i les TAC, m'ha "obligat" a agafar fons teòric (obligar, des de la ironia, està clar!) i m'ha permès "xafardejar" l'entrellat universitari.

SETMANA 10: del 26 al 29 de maig (ÚLTIMES SESSIONS)

Ahir, divendres, va ser l'últim dia de classe de Projectes Socials i TIC dels estudiants de 3r d'Educació Social. Havien de presentar el projecte que durant quinze dies han estat elaborant.

• Ari, Vane, Natàlia i Mariona: van ampliar un projecte que havien elaborat anteriorment en una altra assignatura centrant-t'ho en l'alfabetització digital. El seu projecte era crear una cooperativa de consum amb usuaris amb risc d'exclusió social en una masia. La cooperativa generaria producte d'hort per vendre i autosubministrar-se a la vegada que proporcionaria formació enfocada a la reinserció laboral.

• Pau, Mercè, Pau, Cristina i Èlia: Han desenvolupat un projecte de formació de cursos d'alfabetització digital enfocat a col·lectius de nouvinguts per ensenyar la llengua a través de les noves tecnologies. La seva intenció era centrar l'ensenyament de la llengua perquè fos molt funcional, enfocat a fer els tràmits burocràtics, a buscar feina, a conèixer gent nova de l'entorn,...

    

• Mònica, Paula, Alba i Júlia: Basant-se en un cas real de falsificació d'identitat d'un alumne en una xarxa social que l'Alba es va trobar fent pràctiques, van dissenyar una intervenció socioeducativa en un institut amb alumnat de secundària per fer prevenció sobre l'ús de les xarxes socials i donant eines als propis alumnes per detectar casos de cyber assetjament i com reaccionar davant aquests casos.

• David, Lambert, Júlia, Ferran i Ainhoa: Aquest grup ha elaborat un projecte relacionat amb la formació en alfabetització digital enfocada a joves i adolescents, però des d'una perspectiva de ciutat. Han dissenyat un equip (ells conc) d'educadors socials que serien els encarregats de coordinar el projecte que s'englobaria dins el Pla Educatiu de la ciutat de Vic, treballant des de Serveis Socials però de forma coordinada amb diferents ens i serveis de la ciutat (escoles, instituts, biblioteques, Punt Òmnia,...)

Els quatre projectes presentats no s'han limitat a "complir" el guió de treball, sinó que han eixamplat els seus projectes, pensant-los de forma global i molts d'ells integrant-los dins a projectes més grans enfocats a la millora de la societat. Ells mateixos han valorat que, tot i que inicialment no donaven importància a la relació entre Educació Social i TIC, s'han adonat de la importància que té tant a nivell personal com professional.

Finalment, com a cloenda del curs, amb la Marta hem preparat un petit vídeo que hem acabat d'elaborar allà mateix de forma simultània a les presentacions dels projectes.

Aquest n'és el resultat:

SETMANA 9: del 18 al 22 de maig

Seguim amb el treball per projectes. Tots els grups treballen de forma autònoma i aprofitem amb la Marta per concretar els ítems d'avaluació del Portafolis i de l'exposició del projecte (que hauran de portar a terme el divendres de la setmana vinent).

       

      

SETMANA 8: de l'11 al 15 de maig

Aquesta setmana, el dilluns, els estudiants han presentat els seus relats digitals fets en grups. Cada grup ha agafat una temàtica diferent (des del consum, passant pel maltractament de gènere i dependència en drogues).

Dues mostres:

Grup 2

Grup 3

Ha sigut una experiència molt sorprenent. Cada grup ha utilitzat tècniques diferents i visions diferents, interpretant i fent-se seu el concepte de Relat Digital. En general, tots els cinc grups ens han sorprès positivament.

A la segona part de la sessió se'ls presenta el projecte que hauran de realitzar com a treball final de l'assignatura. Es tracta de dissenyar un projecte d'Acció socioeducativa en l'àmbit de les TIC. Se'ls plantegen diversos casos pràctics i un guió de treball que poden agafar com a punt de partida o poden crear un supòsit real o inventat.

Les altres dues sessions de la setmana les han dedicat a començar a estructurar el projecte per grups. Tots els grups treballen sobre un Drive compartit (això em sorprèn).

• Ari, Vane, Natàlia i Mariona: ja han arribat sabent quina tasca faria cadascú (unes escriuen el treball, les altres es dediquen a elaborar el material -bloc, disseny powerpoint,...-. Tenen parlat tot el projecte de forma oral, saben què faran, quina serà la intervenció i quines actuacions/activitats faran.

• Pau, Mercè, Pau, Cristina i Èlia: es distribueixen parts del treball del guió sense decidir quina serà la intervenció. Només tenen clar el cas, per tanr la responsabilitat de decidir la intervenció recau sobre qui li toca fer aquesta part del treball.

• Mònica, Paula, Alba i Júlia: es basen en un cas real de lalba que li va passar a les pràctiques sobre adolescents i cyberbulling. Tenen clar que la intervenció serà en el col·lectiu grup classe, però no saben quina serà la interven cio. Sembla que entre dues comencen a escriure el treball.

• David, Lambert, Júlia, Ferran i Ainhoa. Trien un cas dels proposats, es reparteixen les parts i cadascú s'assenta a redactar la seva part.

En la segona sessió de treball hi ha menys assistència. La majoria dels grups porta feina feta i avançada de casa. Només hi ha un grup que està elaborant el material virtual necessari per presentar el projecte amb al disseny del projecte (bloc, excel, material del curs de word per fer curriculums, pwp ...). Treballen desordenadament, no seguint el guió i això els permet treballar globalment. La resta de grups, en canvi, parteixen del guió proposat i de dalt a baix. Això crec que no els ajuda a pensar el projecte de forma global.

SETMANA 7: del 4 al 8 de maig

Aquesta setmana la part teòrica del dilluns girava sobre la Competència digital, el desenvolupament professional i la identitat digital. A la sessió del dimarts i del divendres s'han treballat les eines per crear presentació de continguts i s'ha tractat el tema de les xarxes socials, la realitat augmentada i els drets d'autor a la xarxa.

Després d'una primera part per analitzar la definició de la competència digital, s'ha parlat del DIGCOM com a marc Europeu per concretar i definir indicadors per definir la capacitació en competència digital a nivell de ciutadania. Des d'aquest punt s'ha fet un anàlisi dels indicadors per poder prioritzar els que, com a educadors/es socials, podrien definir una "competència digital per educadors/es socials".

Sembla que mica en mica es va definint la competència digital en diferents àmbits: l'acreditació ACTIC com acreditació professional, la competència digital docent,... Però fins a quin punt és possible definir les capacitats i les habilitats en els usos en segons quin àmbit professional?

Per iniciar el debat sobre la identitat digital s'ha plantejat la dicotomia de Nadius Vs Immigrants (Premsky) i la de visitant Vs resident (White) per començar a debatre sobre el paper que assumeixen davant la informació. La majoria han dit ser-ne visitants i no sentir-se nadius (tot i que, per edat, els correspondria). Es planteja també el concepte "prosumidor" (una barreja entre el consumidor i el productor d'informació, com a paper actiu).

 

Després de la visualització d'aquest vídeo s'han parlat dels riscos i de les eines per definir, gestionar i construir la nostra pròpia identitat digital. Això ha iniciat un debat sobre els dubtes que els genera internet als estudiants. Molts d'ells són recelosos de compartir informació a internet i hi veuen més perills que oportunitats, diuen que internet només reprodueix patrons de consum. Veuen la necessitat de saber per poder fer-ho servir de forma segur.

En la sessió pràctica del dimarts ens hem centrat en les diferents eines que ens permeten presentar continguts de forma endreçada i visualment atractiva. S'han presentat un seguit d'eines:

• quatre nocions bàsiques sobre el Power Point (hipervincles, navegació entre pàgines,...), 
• Slideshare
• Issuu
• Presentacions de DRIVE

Arribats a aquest punt de semestre hem "incrustat" des de totes les vessants possibles (al sites, al power point, al bloc, del youtbe, d'una foto, d'una presentació...) i tinc la que sensació que repeteixen un procés mecànic sense entendre el procés. El mateix passa amb les configuracions de privacitat. La veritat és que, en els darrers mesos, totes aquests aspectes relacionats amb els permisos i configuracions estan canviant sovint i d'una forma poc endreçada, fent que molts usuaris no siguin capaços de "seguir el ritme" en les actualitzacions.

El divendres, dins la Competència 1: Cultura, participació i civisme digital hem dedicat tota la sessió a parlar sobre les Xarxes socials, Realitat Augmentada i les Llicències d'ús. De la part de les xarxes socials, vam parlar sobre les que coneixien i les que no, però el que ens interessava més era veure quins usos se'n fan de les xarxes socials i això, com a educadors/es socials quines dificultats/oportunitats els podia representar.

font

Hem parlat, també, del concepte de Realitat Augmentada, a través d'algun exemple i una pràctica sobre els codis QR. També sobre les Llicències d'ús i els drets d'autors (han generat una llicència pel seu portafolis).

Finalment, com a activitat pràctica i en grup se'ls ha plantejat la resolució d'una simulació. La idea és que integrin que les eines (tot hi haver-ne vistes moltes durant tot el semestre), han de ser un instrument més per aconseguir l'objectiu que es plantegin. Justament això, l'objectiu, és prioritari. Aquesta activitat està plantejada com a prèvia del Projecte d'Intervenció que se'ls plantejarà com a activitat d'avaluació final de l'assignatura.

SETMANA 6: 27 i 28 d'abril

Aquesta setmana curta hem treballat el tractament de la informació des del punt de vista d'un dels agents educatius més potents, i alhora amb més riscos: la societat de la informació i els mitjans de comunicació.

Hem començat analitzant la diferència entre comunicació i informació, marcant la intencionalitat de la comunicació entesa com una interacció.

A partir del debat, s'ha definit la relació que s'estableix entre l'educació social i els mèdia. Un alumne, molt crític amb els mitjans de comunicació, ha comentat que ell pensava que els mitjans construeixen realitats socials que, per defecte, promouen l'exclusió social. I que, en canvi, l'educació social hauria de potenciar l'anàlisi crític d'aquesta realitat per millorar-la. També hem parlat del model cultural, social i relacional que reprodueixen els mitjans de comunicació i que, sovint, aquestes realitats, creades pels mitjans, són les que es reprodueixen en col·lectius d'exclusió social.

Ens hem posat d'acord que tots dos (l'educació social i els mèdia) busquen promoure una millora de la realitat social, però la diferència rau en la intencionalitat de cadascun. A la vegada, hem arribat a la conclusió que, com a educadors socials, es fa indispensable treballar l'aspecte crític dels educands vers les realitats que reprodueixen els mitjans, donant-los eines i estratègies per poder fer una bona cura de la informació.

Com activitat final se'ls ha proposat seleccionar un anunci (una imatge fixa, un vídeo, un àudio,...) i fer un anàlisi sobre el model cultural i social que reprodueix. Un cop fet l'anàlisi se'ls proposa fer-ne un canvi de guió.

Lligat amb això, la sessió pràctica d'aquesta setmana, s'ha treballat el Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en moviment (C5) des d'una proposta d'activitat: el Relat Digital:

• Els Relats Digitals (RD) són històries curtes, personals i multimèdia.
• Estan escrites amb sentiment i en primera persona i construïdes segons uns criteris estrictes: 250-500 paraules, una dotzena d’imatges, i amb una durada entre dos i cinc minuts.

La idea és que elaborin un Relat Digital (real o inventat) en petit grup que els serveixi com a eina per treballar amb els seus futurs educands.

SETMANA 5: 20 i 21 d'abril

Aquesta setmana, el dilluns els estudiants han presentat el resultat de la recerca i l'anàlisi d'experiències en grup. Els diferents grups han buscat propostes molt diferents on el denominador comú era l'alfabetització digital i la figura de l'educador social.

 

Al bloc col·lectiu dels alumnes de 3r d'educació social es poden veure els diferents projectes presentats:

 

 

Tres dels projectes estaven dissenyat per formar a persones analfabetes digitals, però destinats a diferents usuaris (joves amb risc d'exclusió social, gent gran,...) prioritzant, sobretot, una capacitació tecnològia. Un altre dels projectes tenia l'objectiu de garantir l'accés a les noves tecnologies a col·lectius amb dificultats. Finalment, els tres projectes restants analitzats estaven dissenyats per sensibilitzar sobre el bon ús de les noves tecnologies, desenvolupant un aspecte crític vers el tractament de la informació.

Penso que ha sigut una activitat molt interessant per als estudiants ja que han pogut veure com l'alafabetització digital pot ajudar a reduir o millorar el risc d'exclusió social que pateixen molts dels seus futurs "educands".

Seguidament, s'ha fet un petit debat entorn la conferència de Jordi Bernabeu sobre l'Ús i abús que fan els joves de les noves tecnologies i el paper com educadors socials. Sembla que tothom està d'acord que les noves tecnologies aporten nous espais de relació i interacció social i això, més enllà de generar noves problemàtiques, crea un context nou i noves variables.

Es planteja si com educadors/es han de compartir els seus perfils digitals amb els educands (ja sigui Facebook, Whastapp,...). En Jordi Bernabeu ho feia, hi valorava que era una decisió personal de l'educador. Jo crec que com a institució (sigui centre escolar, caep, ajuntament,...) seria important unificar criteris en relació això.

Al meu centre som quatre tutores a cicle superior. Cada una té criteris diferents:

• Una afegeix l'alumnat a Facebook quan ja passen a ser ex-alumnes i dóna el número de telèfon per comunicar-se amb les famílies.
• Una afegeix l'alumnat a Facebook sense distinció i no dóna el número de telèfon per comunicar-se amb les famílies.
• Una NO afegeix l'alumnat a Facebook i no dóna el número de telèfon per comunicar-se amb les famílies.
• Una afegeix l'alumnat a Facebook segons el seu criteri i no dóna el número de telèfon per comunicar-se amb les famílies.

Les raons de cadascú són lícites totalment, ara bé, com a professionals d'un mateix centre escolar estem donant la mateixa resposta? No. Potser una resposta com a institució escolar podria ser justament acordar llibertat de criteri de cadascun dels professionals. El problema és que hi falta el debat previ.

 

Extrapolant la situació, és evident que és un debat que està (o hauria d'estar) present a totes les institucions que intervinguin en l'àmbit educatiu. 

La sessió pràctica del dimarts ha estat destinada a treballar sobre l'anàlisi i la gestió de dades numèriques amb la utilització de l'Excel. Per fer-ho hem seleccionat les preguntes relacionades amb l'ús de les xarxes socials de l'últim Baròmetre del CIS sobre dades marginals. 

 

SETMANA 4: del 13 al 17 d'abril

La sessió teòrica del dilluns ha girat sobre la Planificació i disseny de la formació en alfabetització digital enfocada a educadors socials. S'ha recuperat la definició d'Alfabetització Digital per tal de definir els possibles usuaris de la formació, partint de la definició de Casado:

"Procés d'adquisició dels coneixements necessaris per a conèixer i utilitzar adequadament les infotecnologies i poder respondre críticament als estímuls i exigències d'un entorn informacional cada cop més complex, amb varietat i multiplicitat de fonts, mitjans de comunicació i serveis."

Això ens ha permès analitzar la dicotomia entre capacitació tecnològica i la informacional i la relació que s'esdevé entre elles i la necessitat de definir les finalitats de l'alfabetització que permetin assolir una bona competència digital. S'han analitzat, doncs, les dimensions que afecten a la CD:

Un cop definida la competència digital s'han analitzat els factors que cal tenir en compte per dissenyar una formació partint de les necessitats dels educands i dels possibles riscs.

Finalment hem presentat la tasca a realitzar sobre l'anàlisi d'experiències de formació en Alfabetització. La idea és que, per grups, busquin experiències en aquest àmbit i en facin un anàlisi seguint una pauta per tal de presentar-ho a la resta del grup. Els objectius d'aquesta activitat eren que els estudiants coneguessin diferents experiències d'Alfabetització Digital i siguessin capaços de valorar quin tipus de capacitació i dimensió potenciaven cada una de les activitats analitzades.

És una de les primeres sessions que he vist un interès general en els estudiants en el contingut de la sessió. Potser és perquè aquesta sessió és la primera que concreta aspectes aplicables en el seu futur laboral, fins ara hem destinat les sessions dels dilluns a emmarcar conceptualment l'assignatura.

La sessió pràctica del dimarts es centrava en el Tractament de Dades a partir dels formulari de Drive per tal de recollir dades. La majoria desconeixien les diferents possibilitats dels formularis, de seguida han vist possibles aplicacions tant en la seva tasca com estudiants (recull de dades pel TFG) i en un futur, en el seu desenvolupament professional.

SETMANA 3: del 7 al 10 d'abril

Després de les vacances de Setmana Santa, aquests dos dies de classe que quedaven hem treballat la Competència 3 (Navegació, cerca i comunicació en el món digital) i la Competència 4 (Tractament de la informació escrita).

En la primera sessió, la Marta demana a l'alumnat quins coneixements previs tenen en relació a la cerca avançada, la comunicació i l'organització d'aquesta comunicació en diferents canals. Sembla que tots tenen un coneixement alt sobre la cerca i la comunicació via email, xats, grups...

Com a pràctica fan una cerca genèrica (decideixen educació social i TIC) de forma conjunta a la PDI. La Marta els fa adonar del número de resultats que surten, del promig que sempre solem utilitzar (els 5 primers resultats) i la necessitat d'acotar els resultats i verificar la seva fiabilitat. Per això, es treballa el formulari de cerca de google, estructura aplicable a totes les seves aplicacions.

La segona part d'aquesta sessió es centra a fer una bona gestió del correu electrònic per fer una selecció acurada de la informació a partir de les etiquetes, els filtres de correu,... Finalment, com a tasca, se'ls planteja treballar sobre un document relacionat amb els sistemes de protecció contra virus i programes maliciosos.

Penso que aquesta competència és una de les més importants, juntament amb la C1, són les dues úniques competències de l'ACTIC que introdueixen la capacitació més informacional i crítica vers la gestió i l'ús de les TIC; davant la resta que prioritzen només un domini dels instruments.

 

En la sessió del divendres s'ha treballat la Competència 4 enfocada al tractament de la informació escrita, centrant-se en el Word, el Word Online, el documents de Google Drive i la Wiki. S'ha donat per suposat un domini bàsic d'aquestes eines i s'ha treballat el Word des d'una vessant de text individual, el Documents de Drive com a document grupal i compartit i la Wiki com a document de text grupal.

SETMANA 2: del 23 al 27 de març

Aquesta segona setmana hem parlat de la Societat de la Informació i del concepte d'Alfabetització digital a la classe del dilluns. El dimarts i el divendres (sessions pràctiques) hem treballat sobre l'elaboració del portafoli personal utilitzant el Google Sites i hem creat el bloc compartit d'aula amb Blogger. 

La sessió del dilluns l'hem començat parlant de l’article d’opinió publicat a CincoDías “Generación knowmad, profesionales del siglo XXI”, d’Antoni Gutiérrez-Rubí, el 17 de setembre de 2012: Article 5 dias. Aquest article parla del nou perfil del professional i les noves competències que ha d'assolir per tal de desenvolupar-se en el nou entorn laboral:

• L'usuari com a centre
• Acció activa de produir no només de consumir. Concepte de "prosumidor" de la informació.
• Xarxes de treball
• Equips interdisciplinaris
• Knowmad: nòmada del coneixement
• Necessitat d'un canvi en les institucions (nous espais, nous horaris,..)

El debat es va centrar en extrapolar aquest nou perfil professional com educadors socials enfocats a evitar l'exclusió social, entenent l'exclusió digital com a una de les possibles causes d'aquesta.

La segona tasca que tenien encomanada era la lectura i la reflexió de l’article de CASADO, R. (2007). Alfabetización digital. ¿Qué es y cómo debemos entenderla?. En Foro de Investigación y Acción participativa para el desarrollo de la sociedad del conocimiento (FIAP). Claves de la Alfabetización Digital. Colección Telefónica. Barcelona: Ariel

S'ha partit d'aquest article per configurar la definició d'alfabetització digital que inclou el domini dels intruments i eines (Domini tecnològic) i la capacitació informacional: utilitzar la informació i la tecnologia amb criteri critic (ètic, segur, saludable). S'ha parlat de la importància de potenciar la capacitació informació en l'alfabetització digital com educadors/es socials.

Arribats aquí s'ha plantejat als alumnes que pensin quin nivell d'incidència tenen les tecnologies en la seva vida quotidiana, com els afecta/com utilitzen aquest accés a la informació?

• Us comuniqueu de forma diferent?
• Heu canviar la manera de comprar?
• Gestioneu tràmits online (una alumna explica que no li han donat llibreta d'extractes des del banc perquè han suposat que ja farà tots els tràmits per internet).
• Com accedeixen a la informació? I a la formació?

En general, el retorn dels alumnes és poc actiu i poc participatiu. Tinc la sensació que el tema és massa "conceptual" i que no veuen la necessitat de teoritzar sobre el canvi que es dóna en la societat de la informació. La majoria d'ells/es tampoc l'han viscut el canvi, hi han crescut.

Seguim amb la capacitació tecnològica: es presenta l'ACTIC com a certificació digital, parlem d'Europa 2020 en àmbit d'alfabetització digital. Els futurs educadors socials, ara sí, opinen sobre la necessitat de treballar en l'alfabetització digital per reduir l'escletxa digital i afavorir la reducció de l'exclusió social:

• És evident que tot canvia molt ràpid, és difícil seguir el ritme
• N'hi ha que creuen que la millor manera és formar-se, d'altres discrepen sobre la necessitat de dominar les eines per poder "educar" en l'ús. 
• Molts d'ells pensen que molt sovint la comunicació digital exclou la social.
• Es parla del perill de les addiccions i dependències (ells mateixos diuen sentir-se dependents per exemple del mòbil).
• Valoren que la societat els porta a necessitar la tecnologia per tot, que mai podrà ser una decisió personal usar-la o no, sinó que serà una necessitat.

El dimarts i el dijous els hem dedicat a acabar de crear i d'estructurar el protafoli individual (Google Sites) i s'ha plantejat la creació d'un bloc comú d'aula amb la funció d'aportar contingut relacionat amb l'educació social i com espai comú de trobada del grup. D'altra banda, serveix per treballar l'eina de creació de blocs amb Blogger. Per fer això, s'ha elaborat un google drive compartit per tal de decidir entre tots/es el títol del bloc, l'estructura del bloc, la funcionalitat i la distribució de tasques (cadascú s'ha de responsabilitzar d'una part del bloc).