Aquesta setmana curta hem treballat el tractament de la informació des del punt de vista d'un dels agents educatius més potents, i alhora amb més riscos: la societat de la informació i els mitjans de comunicació.
Hem començat analitzant la diferència entre comunicació i informació, marcant la intencionalitat de la comunicació entesa com una interacció.
A partir del debat, s'ha definit la relació que s'estableix entre l'educació social i els mèdia. Un alumne, molt crític amb els mitjans de comunicació, ha comentat que ell pensava que els mitjans construeixen realitats socials que, per defecte, promouen l'exclusió social. I que, en canvi, l'educació social hauria de potenciar l'anàlisi crític d'aquesta realitat per millorar-la. També hem parlat del model cultural, social i relacional que reprodueixen els mitjans de comunicació i que, sovint, aquestes realitats, creades pels mitjans, són les que es reprodueixen en col·lectius d'exclusió social.
Ens hem posat d'acord que tots dos (l'educació social i els mèdia) busquen promoure una millora de la realitat social, però la diferència rau en la intencionalitat de cadascun. A la vegada, hem arribat a la conclusió que, com a educadors socials, es fa indispensable treballar l'aspecte crític dels educands vers les realitats que reprodueixen els mitjans, donant-los eines i estratègies per poder fer una bona cura de la informació.
Hem començat analitzant la diferència entre comunicació i informació, marcant la intencionalitat de la comunicació entesa com una interacció.
A partir del debat, s'ha definit la relació que s'estableix entre l'educació social i els mèdia. Un alumne, molt crític amb els mitjans de comunicació, ha comentat que ell pensava que els mitjans construeixen realitats socials que, per defecte, promouen l'exclusió social. I que, en canvi, l'educació social hauria de potenciar l'anàlisi crític d'aquesta realitat per millorar-la. També hem parlat del model cultural, social i relacional que reprodueixen els mitjans de comunicació i que, sovint, aquestes realitats, creades pels mitjans, són les que es reprodueixen en col·lectius d'exclusió social.
Ens hem posat d'acord que tots dos (l'educació social i els mèdia) busquen promoure una millora de la realitat social, però la diferència rau en la intencionalitat de cadascun. A la vegada, hem arribat a la conclusió que, com a educadors socials, es fa indispensable treballar l'aspecte crític dels educands vers les realitats que reprodueixen els mitjans, donant-los eines i estratègies per poder fer una bona cura de la informació.
Com activitat final se'ls ha proposat seleccionar un anunci (una imatge fixa, un vídeo, un àudio,...) i fer un anàlisi sobre el model cultural i social que reprodueix. Un cop fet l'anàlisi se'ls proposa fer-ne un canvi de guió.
Lligat amb això, la sessió pràctica d'aquesta setmana, s'ha treballat el Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en moviment (C5) des d'una proposta d'activitat: el Relat Digital:
- Els Relats Digitals (RD) són històries curtes, personals i multimèdia.
- Estan escrites amb sentiment i en primera persona i construïdes segons uns criteris estrictes: 250-500 paraules, una dotzena d’imatges, i amb una durada entre dos i cinc minuts.
La idea és que elaborin un Relat Digital (real o inventat) en petit grup que els serveixi com a eina per treballar amb els seus futurs educands.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada