SETMANA 10: del 26 al 29 de maig (ÚLTIMES SESSIONS)

Ahir, divendres, va ser l'últim dia de classe de Projectes Socials i TIC dels estudiants de 3r d'Educació Social. Havien de presentar el projecte que durant quinze dies han estat elaborant.

• Ari, Vane, Natàlia i Mariona: van ampliar un projecte que havien elaborat anteriorment en una altra assignatura centrant-t'ho en l'alfabetització digital. El seu projecte era crear una cooperativa de consum amb usuaris amb risc d'exclusió social en una masia. La cooperativa generaria producte d'hort per vendre i autosubministrar-se a la vegada que proporcionaria formació enfocada a la reinserció laboral.

• Pau, Mercè, Pau, Cristina i Èlia: Han desenvolupat un projecte de formació de cursos d'alfabetització digital enfocat a col·lectius de nouvinguts per ensenyar la llengua a través de les noves tecnologies. La seva intenció era centrar l'ensenyament de la llengua perquè fos molt funcional, enfocat a fer els tràmits burocràtics, a buscar feina, a conèixer gent nova de l'entorn,...

    

• Mònica, Paula, Alba i Júlia: Basant-se en un cas real de falsificació d'identitat d'un alumne en una xarxa social que l'Alba es va trobar fent pràctiques, van dissenyar una intervenció socioeducativa en un institut amb alumnat de secundària per fer prevenció sobre l'ús de les xarxes socials i donant eines als propis alumnes per detectar casos de cyber assetjament i com reaccionar davant aquests casos.

• David, Lambert, Júlia, Ferran i Ainhoa: Aquest grup ha elaborat un projecte relacionat amb la formació en alfabetització digital enfocada a joves i adolescents, però des d'una perspectiva de ciutat. Han dissenyat un equip (ells conc) d'educadors socials que serien els encarregats de coordinar el projecte que s'englobaria dins el Pla Educatiu de la ciutat de Vic, treballant des de Serveis Socials però de forma coordinada amb diferents ens i serveis de la ciutat (escoles, instituts, biblioteques, Punt Òmnia,...)

Els quatre projectes presentats no s'han limitat a "complir" el guió de treball, sinó que han eixamplat els seus projectes, pensant-los de forma global i molts d'ells integrant-los dins a projectes més grans enfocats a la millora de la societat. Ells mateixos han valorat que, tot i que inicialment no donaven importància a la relació entre Educació Social i TIC, s'han adonat de la importància que té tant a nivell personal com professional.

Finalment, com a cloenda del curs, amb la Marta hem preparat un petit vídeo que hem acabat d'elaborar allà mateix de forma simultània a les presentacions dels projectes.

Aquest n'és el resultat:

SETMANA 9: del 18 al 22 de maig

Seguim amb el treball per projectes. Tots els grups treballen de forma autònoma i aprofitem amb la Marta per concretar els ítems d'avaluació del Portafolis i de l'exposició del projecte (que hauran de portar a terme el divendres de la setmana vinent).

       

      

SETMANA 8: de l'11 al 15 de maig

Aquesta setmana, el dilluns, els estudiants han presentat els seus relats digitals fets en grups. Cada grup ha agafat una temàtica diferent (des del consum, passant pel maltractament de gènere i dependència en drogues).

Dues mostres:

Grup 2

Grup 3

Ha sigut una experiència molt sorprenent. Cada grup ha utilitzat tècniques diferents i visions diferents, interpretant i fent-se seu el concepte de Relat Digital. En general, tots els cinc grups ens han sorprès positivament.

A la segona part de la sessió se'ls presenta el projecte que hauran de realitzar com a treball final de l'assignatura. Es tracta de dissenyar un projecte d'Acció socioeducativa en l'àmbit de les TIC. Se'ls plantegen diversos casos pràctics i un guió de treball que poden agafar com a punt de partida o poden crear un supòsit real o inventat.

Les altres dues sessions de la setmana les han dedicat a començar a estructurar el projecte per grups. Tots els grups treballen sobre un Drive compartit (això em sorprèn).

• Ari, Vane, Natàlia i Mariona: ja han arribat sabent quina tasca faria cadascú (unes escriuen el treball, les altres es dediquen a elaborar el material -bloc, disseny powerpoint,...-. Tenen parlat tot el projecte de forma oral, saben què faran, quina serà la intervenció i quines actuacions/activitats faran.

• Pau, Mercè, Pau, Cristina i Èlia: es distribueixen parts del treball del guió sense decidir quina serà la intervenció. Només tenen clar el cas, per tanr la responsabilitat de decidir la intervenció recau sobre qui li toca fer aquesta part del treball.

• Mònica, Paula, Alba i Júlia: es basen en un cas real de lalba que li va passar a les pràctiques sobre adolescents i cyberbulling. Tenen clar que la intervenció serà en el col·lectiu grup classe, però no saben quina serà la interven cio. Sembla que entre dues comencen a escriure el treball.

• David, Lambert, Júlia, Ferran i Ainhoa. Trien un cas dels proposats, es reparteixen les parts i cadascú s'assenta a redactar la seva part.

En la segona sessió de treball hi ha menys assistència. La majoria dels grups porta feina feta i avançada de casa. Només hi ha un grup que està elaborant el material virtual necessari per presentar el projecte amb al disseny del projecte (bloc, excel, material del curs de word per fer curriculums, pwp ...). Treballen desordenadament, no seguint el guió i això els permet treballar globalment. La resta de grups, en canvi, parteixen del guió proposat i de dalt a baix. Això crec que no els ajuda a pensar el projecte de forma global.

SETMANA 7: del 4 al 8 de maig

Aquesta setmana la part teòrica del dilluns girava sobre la Competència digital, el desenvolupament professional i la identitat digital. A la sessió del dimarts i del divendres s'han treballat les eines per crear presentació de continguts i s'ha tractat el tema de les xarxes socials, la realitat augmentada i els drets d'autor a la xarxa.

Després d'una primera part per analitzar la definició de la competència digital, s'ha parlat del DIGCOM com a marc Europeu per concretar i definir indicadors per definir la capacitació en competència digital a nivell de ciutadania. Des d'aquest punt s'ha fet un anàlisi dels indicadors per poder prioritzar els que, com a educadors/es socials, podrien definir una "competència digital per educadors/es socials".

Sembla que mica en mica es va definint la competència digital en diferents àmbits: l'acreditació ACTIC com acreditació professional, la competència digital docent,... Però fins a quin punt és possible definir les capacitats i les habilitats en els usos en segons quin àmbit professional?

Per iniciar el debat sobre la identitat digital s'ha plantejat la dicotomia de Nadius Vs Immigrants (Premsky) i la de visitant Vs resident (White) per començar a debatre sobre el paper que assumeixen davant la informació. La majoria han dit ser-ne visitants i no sentir-se nadius (tot i que, per edat, els correspondria). Es planteja també el concepte "prosumidor" (una barreja entre el consumidor i el productor d'informació, com a paper actiu).

 

Després de la visualització d'aquest vídeo s'han parlat dels riscos i de les eines per definir, gestionar i construir la nostra pròpia identitat digital. Això ha iniciat un debat sobre els dubtes que els genera internet als estudiants. Molts d'ells són recelosos de compartir informació a internet i hi veuen més perills que oportunitats, diuen que internet només reprodueix patrons de consum. Veuen la necessitat de saber per poder fer-ho servir de forma segur.

En la sessió pràctica del dimarts ens hem centrat en les diferents eines que ens permeten presentar continguts de forma endreçada i visualment atractiva. S'han presentat un seguit d'eines:

• quatre nocions bàsiques sobre el Power Point (hipervincles, navegació entre pàgines,...), 
• Slideshare
• Issuu
• Presentacions de DRIVE

Arribats a aquest punt de semestre hem "incrustat" des de totes les vessants possibles (al sites, al power point, al bloc, del youtbe, d'una foto, d'una presentació...) i tinc la que sensació que repeteixen un procés mecànic sense entendre el procés. El mateix passa amb les configuracions de privacitat. La veritat és que, en els darrers mesos, totes aquests aspectes relacionats amb els permisos i configuracions estan canviant sovint i d'una forma poc endreçada, fent que molts usuaris no siguin capaços de "seguir el ritme" en les actualitzacions.

El divendres, dins la Competència 1: Cultura, participació i civisme digital hem dedicat tota la sessió a parlar sobre les Xarxes socials, Realitat Augmentada i les Llicències d'ús. De la part de les xarxes socials, vam parlar sobre les que coneixien i les que no, però el que ens interessava més era veure quins usos se'n fan de les xarxes socials i això, com a educadors/es socials quines dificultats/oportunitats els podia representar.

font

Hem parlat, també, del concepte de Realitat Augmentada, a través d'algun exemple i una pràctica sobre els codis QR. També sobre les Llicències d'ús i els drets d'autors (han generat una llicència pel seu portafolis).

Finalment, com a activitat pràctica i en grup se'ls ha plantejat la resolució d'una simulació. La idea és que integrin que les eines (tot hi haver-ne vistes moltes durant tot el semestre), han de ser un instrument més per aconseguir l'objectiu que es plantegin. Justament això, l'objectiu, és prioritari. Aquesta activitat està plantejada com a prèvia del Projecte d'Intervenció que se'ls plantejarà com a activitat d'avaluació final de l'assignatura.

SETMANA 6: 27 i 28 d'abril

Aquesta setmana curta hem treballat el tractament de la informació des del punt de vista d'un dels agents educatius més potents, i alhora amb més riscos: la societat de la informació i els mitjans de comunicació.

Hem començat analitzant la diferència entre comunicació i informació, marcant la intencionalitat de la comunicació entesa com una interacció.

A partir del debat, s'ha definit la relació que s'estableix entre l'educació social i els mèdia. Un alumne, molt crític amb els mitjans de comunicació, ha comentat que ell pensava que els mitjans construeixen realitats socials que, per defecte, promouen l'exclusió social. I que, en canvi, l'educació social hauria de potenciar l'anàlisi crític d'aquesta realitat per millorar-la. També hem parlat del model cultural, social i relacional que reprodueixen els mitjans de comunicació i que, sovint, aquestes realitats, creades pels mitjans, són les que es reprodueixen en col·lectius d'exclusió social.

Ens hem posat d'acord que tots dos (l'educació social i els mèdia) busquen promoure una millora de la realitat social, però la diferència rau en la intencionalitat de cadascun. A la vegada, hem arribat a la conclusió que, com a educadors socials, es fa indispensable treballar l'aspecte crític dels educands vers les realitats que reprodueixen els mitjans, donant-los eines i estratègies per poder fer una bona cura de la informació.

Com activitat final se'ls ha proposat seleccionar un anunci (una imatge fixa, un vídeo, un àudio,...) i fer un anàlisi sobre el model cultural i social que reprodueix. Un cop fet l'anàlisi se'ls proposa fer-ne un canvi de guió.

Lligat amb això, la sessió pràctica d'aquesta setmana, s'ha treballat el Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en moviment (C5) des d'una proposta d'activitat: el Relat Digital:

• Els Relats Digitals (RD) són històries curtes, personals i multimèdia.
• Estan escrites amb sentiment i en primera persona i construïdes segons uns criteris estrictes: 250-500 paraules, una dotzena d’imatges, i amb una durada entre dos i cinc minuts.

La idea és que elaborin un Relat Digital (real o inventat) en petit grup que els serveixi com a eina per treballar amb els seus futurs educands.