SETMANA 5: 20 i 21 d'abril

Aquesta setmana, el dilluns els estudiants han presentat el resultat de la recerca i l'anàlisi d'experiències en grup. Els diferents grups han buscat propostes molt diferents on el denominador comú era l'alfabetització digital i la figura de l'educador social.

 

Al bloc col·lectiu dels alumnes de 3r d'educació social es poden veure els diferents projectes presentats:

 

 

Tres dels projectes estaven dissenyat per formar a persones analfabetes digitals, però destinats a diferents usuaris (joves amb risc d'exclusió social, gent gran,...) prioritzant, sobretot, una capacitació tecnològia. Un altre dels projectes tenia l'objectiu de garantir l'accés a les noves tecnologies a col·lectius amb dificultats. Finalment, els tres projectes restants analitzats estaven dissenyats per sensibilitzar sobre el bon ús de les noves tecnologies, desenvolupant un aspecte crític vers el tractament de la informació.

Penso que ha sigut una activitat molt interessant per als estudiants ja que han pogut veure com l'alafabetització digital pot ajudar a reduir o millorar el risc d'exclusió social que pateixen molts dels seus futurs "educands".

Seguidament, s'ha fet un petit debat entorn la conferència de Jordi Bernabeu sobre l'Ús i abús que fan els joves de les noves tecnologies i el paper com educadors socials. Sembla que tothom està d'acord que les noves tecnologies aporten nous espais de relació i interacció social i això, més enllà de generar noves problemàtiques, crea un context nou i noves variables.

Es planteja si com educadors/es han de compartir els seus perfils digitals amb els educands (ja sigui Facebook, Whastapp,...). En Jordi Bernabeu ho feia, hi valorava que era una decisió personal de l'educador. Jo crec que com a institució (sigui centre escolar, caep, ajuntament,...) seria important unificar criteris en relació això.

Al meu centre som quatre tutores a cicle superior. Cada una té criteris diferents:

• Una afegeix l'alumnat a Facebook quan ja passen a ser ex-alumnes i dóna el número de telèfon per comunicar-se amb les famílies.
• Una afegeix l'alumnat a Facebook sense distinció i no dóna el número de telèfon per comunicar-se amb les famílies.
• Una NO afegeix l'alumnat a Facebook i no dóna el número de telèfon per comunicar-se amb les famílies.
• Una afegeix l'alumnat a Facebook segons el seu criteri i no dóna el número de telèfon per comunicar-se amb les famílies.

Les raons de cadascú són lícites totalment, ara bé, com a professionals d'un mateix centre escolar estem donant la mateixa resposta? No. Potser una resposta com a institució escolar podria ser justament acordar llibertat de criteri de cadascun dels professionals. El problema és que hi falta el debat previ.

 

Extrapolant la situació, és evident que és un debat que està (o hauria d'estar) present a totes les institucions que intervinguin en l'àmbit educatiu. 

La sessió pràctica del dimarts ha estat destinada a treballar sobre l'anàlisi i la gestió de dades numèriques amb la utilització de l'Excel. Per fer-ho hem seleccionat les preguntes relacionades amb l'ús de les xarxes socials de l'últim Baròmetre del CIS sobre dades marginals. 

 

SETMANA 4: del 13 al 17 d'abril

La sessió teòrica del dilluns ha girat sobre la Planificació i disseny de la formació en alfabetització digital enfocada a educadors socials. S'ha recuperat la definició d'Alfabetització Digital per tal de definir els possibles usuaris de la formació, partint de la definició de Casado:

"Procés d'adquisició dels coneixements necessaris per a conèixer i utilitzar adequadament les infotecnologies i poder respondre críticament als estímuls i exigències d'un entorn informacional cada cop més complex, amb varietat i multiplicitat de fonts, mitjans de comunicació i serveis."

Això ens ha permès analitzar la dicotomia entre capacitació tecnològica i la informacional i la relació que s'esdevé entre elles i la necessitat de definir les finalitats de l'alfabetització que permetin assolir una bona competència digital. S'han analitzat, doncs, les dimensions que afecten a la CD:

Un cop definida la competència digital s'han analitzat els factors que cal tenir en compte per dissenyar una formació partint de les necessitats dels educands i dels possibles riscs.

Finalment hem presentat la tasca a realitzar sobre l'anàlisi d'experiències de formació en Alfabetització. La idea és que, per grups, busquin experiències en aquest àmbit i en facin un anàlisi seguint una pauta per tal de presentar-ho a la resta del grup. Els objectius d'aquesta activitat eren que els estudiants coneguessin diferents experiències d'Alfabetització Digital i siguessin capaços de valorar quin tipus de capacitació i dimensió potenciaven cada una de les activitats analitzades.

És una de les primeres sessions que he vist un interès general en els estudiants en el contingut de la sessió. Potser és perquè aquesta sessió és la primera que concreta aspectes aplicables en el seu futur laboral, fins ara hem destinat les sessions dels dilluns a emmarcar conceptualment l'assignatura.

La sessió pràctica del dimarts es centrava en el Tractament de Dades a partir dels formulari de Drive per tal de recollir dades. La majoria desconeixien les diferents possibilitats dels formularis, de seguida han vist possibles aplicacions tant en la seva tasca com estudiants (recull de dades pel TFG) i en un futur, en el seu desenvolupament professional.

SETMANA 3: del 7 al 10 d'abril

Després de les vacances de Setmana Santa, aquests dos dies de classe que quedaven hem treballat la Competència 3 (Navegació, cerca i comunicació en el món digital) i la Competència 4 (Tractament de la informació escrita).

En la primera sessió, la Marta demana a l'alumnat quins coneixements previs tenen en relació a la cerca avançada, la comunicació i l'organització d'aquesta comunicació en diferents canals. Sembla que tots tenen un coneixement alt sobre la cerca i la comunicació via email, xats, grups...

Com a pràctica fan una cerca genèrica (decideixen educació social i TIC) de forma conjunta a la PDI. La Marta els fa adonar del número de resultats que surten, del promig que sempre solem utilitzar (els 5 primers resultats) i la necessitat d'acotar els resultats i verificar la seva fiabilitat. Per això, es treballa el formulari de cerca de google, estructura aplicable a totes les seves aplicacions.

La segona part d'aquesta sessió es centra a fer una bona gestió del correu electrònic per fer una selecció acurada de la informació a partir de les etiquetes, els filtres de correu,... Finalment, com a tasca, se'ls planteja treballar sobre un document relacionat amb els sistemes de protecció contra virus i programes maliciosos.

Penso que aquesta competència és una de les més importants, juntament amb la C1, són les dues úniques competències de l'ACTIC que introdueixen la capacitació més informacional i crítica vers la gestió i l'ús de les TIC; davant la resta que prioritzen només un domini dels instruments.

 

En la sessió del divendres s'ha treballat la Competència 4 enfocada al tractament de la informació escrita, centrant-se en el Word, el Word Online, el documents de Google Drive i la Wiki. S'ha donat per suposat un domini bàsic d'aquestes eines i s'ha treballat el Word des d'una vessant de text individual, el Documents de Drive com a document grupal i compartit i la Wiki com a document de text grupal.

SETMANA 2: del 23 al 27 de març

Aquesta segona setmana hem parlat de la Societat de la Informació i del concepte d'Alfabetització digital a la classe del dilluns. El dimarts i el divendres (sessions pràctiques) hem treballat sobre l'elaboració del portafoli personal utilitzant el Google Sites i hem creat el bloc compartit d'aula amb Blogger. 

La sessió del dilluns l'hem començat parlant de l’article d’opinió publicat a CincoDías “Generación knowmad, profesionales del siglo XXI”, d’Antoni Gutiérrez-Rubí, el 17 de setembre de 2012: Article 5 dias. Aquest article parla del nou perfil del professional i les noves competències que ha d'assolir per tal de desenvolupar-se en el nou entorn laboral:

• L'usuari com a centre
• Acció activa de produir no només de consumir. Concepte de "prosumidor" de la informació.
• Xarxes de treball
• Equips interdisciplinaris
• Knowmad: nòmada del coneixement
• Necessitat d'un canvi en les institucions (nous espais, nous horaris,..)

El debat es va centrar en extrapolar aquest nou perfil professional com educadors socials enfocats a evitar l'exclusió social, entenent l'exclusió digital com a una de les possibles causes d'aquesta.

La segona tasca que tenien encomanada era la lectura i la reflexió de l’article de CASADO, R. (2007). Alfabetización digital. ¿Qué es y cómo debemos entenderla?. En Foro de Investigación y Acción participativa para el desarrollo de la sociedad del conocimiento (FIAP). Claves de la Alfabetización Digital. Colección Telefónica. Barcelona: Ariel

S'ha partit d'aquest article per configurar la definició d'alfabetització digital que inclou el domini dels intruments i eines (Domini tecnològic) i la capacitació informacional: utilitzar la informació i la tecnologia amb criteri critic (ètic, segur, saludable). S'ha parlat de la importància de potenciar la capacitació informació en l'alfabetització digital com educadors/es socials.

Arribats aquí s'ha plantejat als alumnes que pensin quin nivell d'incidència tenen les tecnologies en la seva vida quotidiana, com els afecta/com utilitzen aquest accés a la informació?

• Us comuniqueu de forma diferent?
• Heu canviar la manera de comprar?
• Gestioneu tràmits online (una alumna explica que no li han donat llibreta d'extractes des del banc perquè han suposat que ja farà tots els tràmits per internet).
• Com accedeixen a la informació? I a la formació?

En general, el retorn dels alumnes és poc actiu i poc participatiu. Tinc la sensació que el tema és massa "conceptual" i que no veuen la necessitat de teoritzar sobre el canvi que es dóna en la societat de la informació. La majoria d'ells/es tampoc l'han viscut el canvi, hi han crescut.

Seguim amb la capacitació tecnològica: es presenta l'ACTIC com a certificació digital, parlem d'Europa 2020 en àmbit d'alfabetització digital. Els futurs educadors socials, ara sí, opinen sobre la necessitat de treballar en l'alfabetització digital per reduir l'escletxa digital i afavorir la reducció de l'exclusió social:

• És evident que tot canvia molt ràpid, és difícil seguir el ritme
• N'hi ha que creuen que la millor manera és formar-se, d'altres discrepen sobre la necessitat de dominar les eines per poder "educar" en l'ús. 
• Molts d'ells pensen que molt sovint la comunicació digital exclou la social.
• Es parla del perill de les addiccions i dependències (ells mateixos diuen sentir-se dependents per exemple del mòbil).
• Valoren que la societat els porta a necessitar la tecnologia per tot, que mai podrà ser una decisió personal usar-la o no, sinó que serà una necessitat.

El dimarts i el dijous els hem dedicat a acabar de crear i d'estructurar el protafoli individual (Google Sites) i s'ha plantejat la creació d'un bloc comú d'aula amb la funció d'aportar contingut relacionat amb l'educació social i com espai comú de trobada del grup. D'altra banda, serveix per treballar l'eina de creació de blocs amb Blogger. Per fer això, s'ha elaborat un google drive compartit per tal de decidir entre tots/es el títol del bloc, l'estructura del bloc, la funcionalitat i la distribució de tasques (cadascú s'ha de responsabilitzar d'una part del bloc).

Conferència Jordi Bernabeu. Ús i abús que fan els joves de les noves tecnologies. 15 d'abril

Dins l'E-week de la Universitat de Vic s'han realitzat vàries conferències, xerrades i tallers enfocades a analitzar la relació entre joves, connectivitat i emprenedoria. Vaig tenir l'oportunitat de poder assistir a la Conferència realitzada per en Jordi Bernabeu, amb el títol de l"Ús i l'abús que fan els joves de les noves tecnologies".

Jordi Bernabeu és educador social i psicòleg, treballa a l'ajuntament de Granollers intervenint com a psicòleg amb joves, sobretot amb temes relacionats amb el consum de drogues (sobredrogues) i amb les noves tecnologies (sobrepantalles).


La conferència s'ha dividit amb tres parts: una primera on s'ha analitzat el marc conceptual que envolten les noves tecnologies, la segona part on s'han esbossat les oportunitats i els riscos que comporten els usos de les noves tecnologies amb els joves i una tercera part, centrada en com ha de ser l'intervenció sòcioeducativa en aquest àmbit partint de la prevenció.


Bernabeu tot i plantejar la relació amb les noves tecnologies des d'una vessant positiva, ha remmarcat, dins el marc conceptual, la molta reflexió entorn de la tecnologia i la poca existent sobre la gestió informacional i els usos que se'n deriven.


També planteja que les tecnologies s'han d'entendre com a un nou espai relacional i de creació, una nova forma de gestionar la nostra quotodianitat tant pel que afecta al nostre nínxol social com per aspectes organitzatius. I és aquí on l'educador social ha d'entendre internet, com un espai de construcció social nou. Per tant, és important l'acompanyament i l'adult com a referent dins l'espai digital que permetin un ús constructiu encarat a relacionar-se, consumir i a produir.
 

SETMANA 1: del 16 al 20 de març. Presentació de l'assignatura

Projectes Socials i TIC és una assignatura obligatòria del tercer curs del Grau d'Educació Social. Assisteixen a classe 3 dies per setmana (dilluns, dimarts i divendres).

La Marta aquesta setmana ha presentat l'espai web de treball, l'organització de l'assignatura, els aspectes avaluatius i la distribució de tasques. Els dilluns es dedicaran a la part més teòrica de l'assignatura i el dimarts i el divendres es treballaran les aplicacions pràctiques i tecnològiques).

Prèviament això, i com a primera activitat de l'assignatura, s'ha demanat als alumnes que responguin un qüestionari sobre la percepció que ells tenen sobre la competència digital professional.

Aquest anàlisi de les competències el vam dissenyar amb la Marta, perquè a l'inici de dissenyar l'assignatura ens vam plantejar quins aspectes que afecten la competència digital professional creien més importants, d'una banda, i quina era la percepció que tenien sobre el seu grau de domini. És veritat, que intencionadament, vam agafar de referència l'ACTIC i les competències que planteja, per tal de tenir un referent comparatiu.

Aquí podem veure'n els resultats.

Al finalitzar l'assignatura, tornarem a passar el mateix formulari per tal d'analitzar la incidència de l'assignatura en l'alumnat sobre la percepció del seu nivell competencial. Molts van manifestar que s'havien sentit frustrats amb el formulari.

Després de l'enquesta i la part organitzativa de l'assignatura es va parlar en debat sobre la presència de les noves tecnologies en els centres de pràctiques (són alumnes de 3r que venen de fer pràctiques al llarg del primer semestre). Tots han manifestat la baixa presència de les noves tecnologies en els seus centres (escolars, centres d'ed. especials, centres penitenciaris, lleure, CAEPs,...) i que la poca tecnologia que hi havia als centres era utilitzada a nivell de gestió (per mestres, educadors, personal administratiu,...) i no pels educands.

Se'ls plantegen dues activitats de reflexió i seguiment de l'assignatura: portafolis individual i un blog d'aula.


Percepció de l'alumnat:

• Molts no veuen necessari tenir un cert domini de les TIC per desenvolupar-se professionalment.
• A nivell personal, consideren que Internet és un risc (privacitat, manipulació d'informació, censura,...)
• Veuen dificultats, riscos i conflictes en les TIC per usar-les en la intervenció amb els diferents col·lectius en risc d'exclusió social.

Aproximació al context: UVic

El centre on estic desenvolupant les pràctiques és la Universitat de Vic, dins la Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes. La meva tutora, la Marta Marimon, realitza diferents tasques: docència, recerca, innovació, transferència; dins i fora d'aquest mateix centre.

Durant aquestes primeres setmanes de pràcticum presencial he seguit la Marta en la docència i el disseny de l'assignatura "Projectes socials i TIC" dins el Grau d'Educació Social. Paral·lelament, hem plantejat un petit estudi sobre els processos educatius mediats per les TIC en l'acció formativa universitària aprofitant aquesta assignatura amb alumnat d'Educació Social.

Inici

Crec que és important, primer de tot, ubicar una mica.

Abans d'aquestes festes passades de Nadal, em vaig posar en contacte amb la Marta Marimón per plantejar-li la proposta de realitzar les pràctiques. No ens coneixíem, però per la xarxa i a través de la xarxa, vaig saber d'ella i dels seus molts projectes. 

Després d'un parell de reunions cara a cara, i unes quantes més via skype, vam anar definint i concretant quin seria el meu encaix a la UVic. (he de dir que no va ser fàcil, ni per l'alumna-jo-, ni la tutora, concretar de forma precisa quines tasques/observacions/activitats podria realitzar com a psicopedagoga).

A data d'avui, fa un parell (o tres) de setmanes que he començat les meves pràctiques "presencials". Per tant, aquesta entrada -i les tres posteriors- seran retrospectives, ja que m'agradaria fer una reflexió sobre la tasca prèvia a les pràctiques presencials.

Comencem.

Diari de pràctiques. Inici.

Aquest bloc ha de servir per reflexionar sobre la pràctica professional del psicopedagog/a en un, o varis, contextos concrets.

D'altra banda, també servirà per fer un anàlisi de les diferents intervencions que el psicopedagog/a desenvolupa en els diferents àmbits d'intervenció que em permetin elaborar un projecte d'intervenció en un àmbit concret.

Al llarg del Pràcticum (I i II), doncs, aquest Diari de Pràctiques serà l'espai per reflectir tot el procés d'aprenentatge.